L’embaràs del meu últim fill va fer remoure dins meu sentiments, sensacions i pràctiques que creia correctes perquè eren les que tothom feia. Ja des del naixement del meu primer fill ja hi havia quelcom que em grinyolava, havia llegit sobre parts a l’aigua, pero era cosa de 4 hippies fronteres enllà, això aquí era impossible, era com un conte bonic pero irrealitzable aquí, de manera que ni m’ho plantejava; era com llegir un conte de fades. I així va passar que el meu primer part va acabar en cesàrea, i el segon i el tercer.
Pero el tercer....en el tercer vaig començar a descobrir que no tot era com em feien creure, jo era capaç de parir, no era cert com deien veus molt properes que “les dones d’avui ja no saben parir”. Gracies a internet vaig començar a informar-me i a posar-me en contacte amb mares que havien passat abans que jo per aquest procés. Va ser el començamet de la redescoberta del que vol dir ser dona. Gracies a aquestes xarxes de suport via internet vaig entendre molt millor les necessitats dels nadons, ofegades per la vida que duem, vaig descobrir la inmensa importància dels primers moments de la relació mare-fill, com influeix el part i aquests primers moments en tota la vida del nou nat, i també el paper fonamental del gran oblidat quan parlem de la materninat, el pare.
Vaig sentir a parlar de les doules, del paper que fan ajudant la mare i a través d’ella a tota la familia, fent que la mare readquireixi la confiança en ella mateixa, aprengui a escoltar-se i a escoltar el seu nadó i recordant al pare el paper fonamental que des del moment del part i durant un llarg periode de temps es converteix en el sostenidor de tota la familia, sense el seu suport la mare pot defallir i tothom en surt perjudicat, sobretot el nadó.
Alguna cosa dins meu em deia que aquest era el meu camí, que aquesta era la meva funció, ajudar a les families a viure intensament aquest procés, i així vaig arribar a maresdoules. Amb el seu ajut m’he format i he près el compromís de seguir formant-me, de no deixar que la rutina i el costum facin que em relaxi. Cada mare, cada familia és diferent, mai no hi ha un doulatge igual a cap altre.
Amb cada familia que he estat n’he après, només desitjo que la meva presència també els hagi estat profitosa.